Farmàcia el Polvorí Ortopèdia Oller
-

ACTUALITAT I CONSELLS

Acosta't a les notícies d'actualitat i consells que volem compartir amb tu pensant sempre en la teva salut. I si necessites més informació sobre algun tema que et preocupi no dubtis en contactar amb nosaltres. Estarem encantats d'ajudar-te!

Farmàcia Oller

Ús adequat

  • L'ús generalitzat d'antibiòtics ha posat de manifest que, entre altres factors, un ús no adequat comporta sovint una manca d'efectivitat important, així com un augment de les resistències.
  • Quan s'utilitzen antibiòtics s'ha de tenir en compte que aquests són actius sobre infeccions produïdes per bacteris, però no sobre d'altres com la grip i els refredats que estan produïts per virus, casos en què són totalment inactius.

Acció específica

  • També cal tenir en compte que cada antibiòtic actua de manera específica sobre uns tipus de bacteris, però no contra tots. Això es pot llegir als prospectes dels medicaments, definit com a espectre d'acció de l'antibiòtic, o als resultats de les anàlisis, definit com a sensibilitat (que és la capacitat d'un antibiòtic per destruir un bacteri concret).
  • Els bacteris causants de malalties es reprodueixen de forma molt ràpida, i davant la presència d'un medi ambient no apte per al seu desenvolupament, tenen la capacitat d'adaptar-se a les noves situacions, modificant l'estructura a les noves generacions. Això té importància atès que, davant tractaments inadequats o administrats de manera incorrecta, tenen la capacitat de fer-se resistents al medicament, és a dir, adquireixen habilitats per no ser sensibles a la capacitat de l'antibiòtic i fan que aquest deixi de ser actiu.

Sota prescripció mèdica

  • Així doncs, automedicar-se amb antibiòtics pot no ser tan bona idea com semblava al principi i, de fet, no ho és gairebé mai.
  • L'ús d'un antibiòtic davant de qualsevol malaltia infecciosa, i en particular davant de les infeccions respiratòries que apareixen en períodes hivernals, s'ha de fer sempre sota prescripció mèdica, i la seva sol·licitud i dispensació a les farmàcies no estan justificades si no hi ha un coneixement previ d'aquest ús per part d'un metge.
  • També s'ha de tenir en compte que, una vegada prescrit, és molt important seguir les recomanacions, tant sobre la durada del tractament (que mai s'ha de deixar a mig fer encara que hi hagi una millora) com sobre les dosis i pautes que cal seguir (entenent com a pauta quantes vegades s'ha de prendre el medicament al dia i cada quantes hores).

Recordi

  • No s'automediqui amb antibiòtics encara que pensi que reconeix la seva malaltia; els antibiòtics sempre els ha de prescriure un metge.
  • Abans de començar el tractament, asseguri's de conèixer quants dies l'ha de prendre, quina és la dosi i quantes vegades al dia l'ha de prendre.
  • Davant de qualsevol dubte, manca d'informació o reacció no esperada associada al seu tractament, consulti el seu metge o farmacèutic.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/

Cànnabis

1. Introducció

Prospecte del cànnabis per a ús terapèutic

En el nostre país no està permès l'ús terapèutic del cànnabis. Malgrat aquesta important premissa, des del Col·legi de Farmacèutics sabem que hi ha un nombre important de pacients que estan consumint la substància amb aquesta finalitat. Això té els seus riscos, ja que la manca de control mèdic i la variabilitat en principis actius de la planta -com que no està permesa, tampoc està controlat i estandaritzat el percentatge de principis actius de la planta que es consumeix al mercat- fan molt difícil un control suficient que permeti una bona dosificació i un seguiment del seu ús.

És per això, i amb la intenció de disminuir els riscos associats al consum per part d'aquells pacients que lliurement han decidit prendre cànnabis amb finalitats terapèutiques, que ens disposem a facilitar informació que minimitzi els danys associats al consum de la substància.

Creiem fermament que aquest és un acte de responsabilitat que pretén oferir dades realistes i objectives sobre la planta i els efectes que produeix.

En cap moment estem efectuant apologia del cànnabis, ni pretenem incitar-vos-en al consum, únicament pretenem oferir-vos informació per a un ús responsable, sense entrar en valoracions, tot esperant que les autoritats sanitàries decideixin fer un pas de normalització i assumeixin que la millor manera de eliminar riscos i controlar tant la qualitat de la planta com l'actuació dels pacients és ubicant-la en els circuits sanitaris legalment establerts i sota control mèdic i farmacèutic.

Mentre això arriba, creiem que és interessant per als pacients que puguin accedir al PROSPECTE DEL CÀNNABIS, i així poder-hi consultar qualsevol aspecte relacionat amb la substància, el seu ús i els riscos associats.


 


2. Ús terapèutic i ús lúdic

Una diferència substancial

En el debat actual que hi ha sobre el cànnabis, s'ha parlat molt de la legalització i de l'ús lúdic i recreatiu. Molta gent ha aprofitat el debat sobre l'ús terapèutic per defensar el consum de la substància fora de l'àmbit pal·liatiu. També han sortit algunes veus advocant pel consum lliure i defensant la seva innocuïtat i atoxicitat, tot argumentant que "si es defensa l'ús terapèutic, això vol dir que el cànnabis és inofensiu i mira..., fins i tot pot curar o alleugerir mals".

Aprofitar el debat sobre l'ús terapèutic per reforçar altres interessos lligats a la legalització i per estendre el missatge que el cànnabis és inofensiu és una manca de responsabilitat important.

Aquí hi ha dos debats totalment diferents, i no és just aprofitar la demanda i necessitats de molts pacients respecte de la substància per defensar-ne l'ús recreatiu, el qual requereix un abordatge i un debat totalment diferent.

El cànnabis per a ús terapèutic no té res a veure amb el consum lúdic i recreatiu. Els riscos són diferents, i els efectes, també.


3. Descripció química

Inflorescències assecades de planta femenina de Cannabis sativa L.

Principis actius: cannabinoides, fonamentalment delta-9-tetrahidrocanabinol (delta-9-THC: també anomenat dronabinol), i en menys quantitat àcid delta-9-THC, delta-8-THC, cannabidiol i cannabinol.

A Holanda coneixem les dues varietats que es dispensen a les farmàcies: Bedrocan i SIMM18. A l'Estat espanyol la composició en principis actius és desconeguda, ja que s'aconsegueix la substància a partir de diferents fonts il·legals i sense control del producte. El que sí podem evidenciar és que es desaconsella totalment el consum de la resina (en l'argot: haixix, xocolata), perquè té una major concentració en principis actius -major possibilitat d'intoxicació- i també conté productes que es barregen amb la substància i poden ser molt tòxics.


4. Indicacions

Registrades

Tractament adiccional per a la millora dels símptomes en pacients amb espasticitat moderada o greu deguda a l'esclerosi múltiple (EM), que no han respòs de manera adequada a d'altres medicaments antiespàstics. I que han mostrat una millora clínicament significativa dels símptomes relacionats amb l'espasticitat durant un període inicial de prova del tractament.

 

No registrades

  • Problemes de medul·la espinal: contra el dolor, espasmes i estiraments musculars.
  • Càncer i VIH/SIDA: dolor; vòmits i nàusees com a efectes secundaris de la quimioteràpia, la radioteràpia i la medicació antiretroviral; com a estimulant de la gana.
  • Dolors crònics d'origen nerviós.
  • Síndrome de Guilles de Tourette: ajuda a aturar els tics.


Cal recordar que el cànnabis no juga cap paper en la curació d'aquestes malalties. Només -en alguns casos i davant el fracàs dels fàrmacs existents per abordar-les- pot ajudar a alleugerir-ne els símptomes.

El més aconsellable és, malgrat que no estigui autoritzat en el nostre entorn, comentar amb el metge la possibilitat de consumir el cànnabis.

També es parla d'altres indicacions, però no hi ha prou estudis clínics que les avalin.


5. Contraindicacions

  • Trastorns psicòtics.
  • Pacients amb problemes psicològics
  • Problemes de cor: arítmies cardíaques, insuficiència coronària o pacients que hagin tingut alguna angina de pit o infart.
  • Contraindicat en persones que hagin d'utilitzar maquinària o hagin de conduir. En aquest cas, es recomana, si s'ha consumit cànnabis per via inhalatòria, esperar com a mínim dues hores abans de conduir. I si s'ha pres per via oral -inhalació, càpsules, amb el menjar...-, esperar almenys quatre hores.

6. Dosificació

És molt difícil establir una bona pauta de dosificació, ja que estem parlant d'una substància amb una gran variabilitat. Aquesta varietat en la dosi dependrà de la qualitat i les característiques de la planta de què es disposi. El millor és augmentar la dosi molt a poc a poc, esperant trobar l'efecte desitjat. És recomanable obtenir sempre la substància d'un mateix origen, ja que les possibilitats que la quantitat de principis actius siguin similars són més altes.

El cànnabis medicinal es pot utilitzar de diferents maneres: infusió, inhalació o ingestió.

  • La inhalació és la via més ràpida, perquè els principis actius del cànnabis van directament als pulmons i la seva absorció és més ràpida. Es fa utilitzant "vaporitzadors", que són uns aparells que escalfen el cànnabis i fan que els principis actius es volatilitzin i vagin als pulmons un cop s'han inhalat. La diferència amb la combustió (fumar) és que aquesta segona opció és més nociva perquè hi són presents alguns agents cancerígens i irritants per a les vies respiratòries.
    L'efecte màxim en la inhalació es produeix al cap de 15 minuts, i la durada és de 2-3 hores.
  • En el cas de les infusions, s'ha d'afegir una mica d'oli, mantega o llet sencera a l'aigua, perquè els cannabinoides són liposolubles (solubles en oli) i no se solubilitzen en aigua. En aquest cas, els efectes es notaran als 30-90 minuts, l'efecte màxim es notarà a les 2-3 hores i l'efecte pot durar fins a 8 hores després de l'administració.

Atenció

  • La inhalació de cànnabis té més possibilitats de produir efectes secundaris psicològics. Sobretot si el cànnabis porta molt dronabinol -cosa que no podem saber, perquè no es tracta d'una substància controlada en la comercialització-. És per aquest motiu que es recomana començar per una dosi baixa o bé inhalant menys vegades. Una altra possibilitat és començar per la infusió de cànnabis en lloc de la inhalació. Però també com a infusió s'ha de començar a poc a poc.
  • És més difícil trobar la dosi adequada en la infusió que en la inhalació, ja que triga més temps a fer efecte. Es comença sempre per una tassa al dia. Si no fos prou, es pot apujar la dosi fins a dues tasses al dia.
  • Cal esperar una o dues setmanes per poder jutjar-ne els efectes. L'efecte és menor després d'un ús repetit.
  • Com que el cànnabis que es consumeix en el nostre entorn no està controlat pel que fa a concentració de principis actius, cal anar amb molt de compte amb la dosificació.

La dosi depèn molt de la persona i de l'experiència que hagi tingut amb el cànnabis. Cal començar sempre amb dosis petites.


7. Interaccions

  • Antidepressius inhibidors selectius de la recaptació de serotonina: El THC pot augmentar l'efecte de la fluoxetina.
  • Antidepressius tricíclics: El THC pot augmentar els efectes secundaris de la amitriptilina, que serien taquicàrdia, hipertensió i sedació.
  • Antiinflamatoris no esteroides: La indometacina i l'àcid acetilsalicílic redueixen els efectes del THC.
  • Barbitúrics: Augmenten els efectes depressius del THC i també augmenten la taquicàrdia que provoca el consum de THC.
  • Benzodiazepines: Poden augmentar la depressió del sistema nerviós i a la vegada també del sistema respiratori.
  • Beta-bloquejants: Redueixen la taquicàrdia associada al THC.
  • Etanol (alcohol): Pot augmentar el deteriorament del sistema nerviós.
  • Opiacis: Augmenta la sedació i l'analgèsia.
  • Teofil·lina: Els cannabinoides augmenten el catabolisme de la teofil·lina. Per tant serà necessari augmentar-ne la dosi.
  • Anticolinèrgics: La atropina i l'escopolamina poden augmentar la taquicàrdia produïda pel THC.
  • Disulfiram: El THC interacciona amb el disulfiram, produint una reacció molt desagradable per al pacient. Evitar l'associació de totes dues substàncies.

Si s'està prenent algun medicament, cal contrastar sempre que no interaccioni amb les substàncies que conté el cànnabis.


8. Efectes secundaris

Els efectes secundaris psicològics que es poden experimentar poden ser molt diferents. Depèn de la qualitat del cànnabis, de la manera en què es fa servir, de l'experiència que té l'usuari amb la substància i també de l'estat d'ànim a l'hora de prendre'l.

Després de consumir-lo, la persona pot tenir una sensació d'eufòria que a poc a poc canvia a una sensació de satisfacció, calma i tranquil·litat. Altres efectes són: relaxament, atacs de riure, gana, molta sensibilitat per a la música i els colors, canvi de sentit en l'espai i el temps i mandra. També pot tenir lloc una falta de reacció, sobretot durant les primeres hores després de la utilització. Després de la inhalació, les dues primeres hores són les més importants; si la ingestió és oral, s'han de tenir en compte les primeres quatre hores.

La percepció canviada pot comportar sensacions de por, pànic i confusió. I en pacients que no es troben bé, utilitzar-lo pot comportar una reacció negativa pitjor.

El consum diari pot afectar la memòria i la capacitat de concentració.

S'han constatat casos amb manifestacions d'intranquil·litat i insomni.

També pot portar a una reacció psicòtica, que es pot reconèixer per les al·lucinacions. Altres efectes secundaris són: taquicàrdia, hipotensió ortostàtica (quan s'està dret), mal de cap, mareig, sentir fred i calor al mateix temps als peus i a les mans, ulls envermellits, músculs adormits, boca seca...

Si es fuma, s'irriten les vies respiratòries i a la llarga poden aparèixer malalties com bronquitis, faringitis, malaltia pulmonar obstructiva crònica o càncer de pulmó.


9. Embaràs i alletament

Es desaconsella el seu ús durant l'embaràs i l'alletament, perquè el cannabinol pot arribar al fetus i també excretar-se per la llet materna.

Hi ha estudis que evidencien una certa relació entre el consum de la substància durant l'embaràs i certs aspectes del comportament del nen que entrarien dins l'anomenada funció executiva -atenció/impulsivitat i aquelles situacions de resolució de problemes en què s'exigeix capacitat d'integració i manipulació d'habilitats perceptives visuals elementals-.


10. Risc de dependència

El risc de dependència és relativament baix quan s'administra cànnabis durant un període curt de temps (per exemple, com a tractament per reduir les nàusees i vòmits produïts per la quimioteràpia). En el cas d'un tractament més llarg (dolor, esclerosi múltiple...), el risc de dependència és més elevat, i en aquests casos serà molt important valorar l'efecte benefici/risc i prendre una decisió.

Alguns usuaris manifesten patir síndrome d'abstinència si aturen bruscament el consum. Aquesta síndrome, que és moderada, es caracteritza per irritabilitat, nerviosisme, trastorns de la son, hiperhidrosi (secreció de suor exagerada) i anorèxia.

S'ha d'aclarir que la dependència ve determinada per factors més psicològics que físics.

Cal minimitzar tant com es pugui els riscos associats al consum de cànnabis per a ús terapèutic.


11. Advertiments especials

  • El cànnabis pot empitjorar alteracions psicològiques, especialment en persones psicòtiques. Per tant és important tenir en compte aquesta premissa abans de decidir prendre'n.
  • L'ús del cànnabis pot influir en la capacitat de concentració i reacció. Per això es recomana no conduir cap vehicle ni utilitzar maquinària perillosa si s'ha consumit cànnabis. Si, malgrat tot, és imprescindible agafar el cotxe, s'haurà d'esperar com a mínim 2,30 h si s'ha pres per inhalació i 4-5 h si s'ha pres per ingestió.
  • Els efectes secundaris psíquics poden donar lloc a un atac de pànic. És aconsellable estar acompanyat si es fa servir cànnabis per primera vegada.
  • El cànnabis conté productes de combustió nocius, com per exemple materials cancerígens i monòxid de carboni.
  • No es pot fer servir cànnabis durant l'embaràs ni l'alletament.
  • Abans de fer servir cànnabis, és molt important conèixer i contrastar la medicació que s'està prenent.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/607-cannabis?showall=1

Pell masculina

1. Introducció

L'home, igual que la dona, ha d'hidratar i protegir la pell davant les agressions externes, com el vent, la pol·lució, el sol, etc. Així, l'ús d'hidratants específics està perfectament justificat juntament amb els protectors solars que, encara que no siguin específics d'home o de dona, són necessaris.

Els cosmètics també estan justificats per a l'home per molts motius, el principal és per l'agressió diària a causa de l'afaitada. De fet, els productes per a l'afaitada són cosmètics i els productes d'higiene com el gel de dutxa o els desodorants específics per a home també són cosmètics.



2. Característiques de la pell masculina

I és que hi ha diferències importants entre la pell dels homes i la de les dones.

  • D'una banda, la de l'home té molts més pèls (entre 20-80 pèls/cm² galta) i a més a la pell de la cara se li aplica una exfoliació permanent per l'afaitada de cada dia, cosa que no passa amb la pell femenina.
  • D'altra banda, la producció de lípids de la glàndula sebàcia estimulada pels andrògens fa que la quantitat i tipus de secreció sigui diferent. En l'home hi ha una producció de sèu més gran, cosa que dóna lloc a acnes més severes i prolongades que en la dona (en general).
  • La pell masculina és més gruixuda ja que té més quantitat de col·lagen dèrmic.
  • I, finalment, el procés d'envelliment de la pell en les dones s'inicia al voltant dels 30 anys i en els homes, aproximadament als 40.

3. Com tenir-ne cura

És aconsellable que els homes segueixin uns hàbits cosmètics per mantenir la seva pell sana i cuidada, com per exemple:

  • fer-se una bona neteja facial amb productes específics;
  • afaitar-se després de la dutxa, i netejar la cara amb un producte que prepari el rostre per a l'afaitada;
  • aplicar-se un tractament després de l'afaitada que refresqui i calmi la pell;
  • usar tractaments facials hidratants, antiarrugues, antiedat, contorn d'ulls, per a pells grasses, etc.;
  • utilitzar protectors solars abans, durant i després de l'exposició al sol;
  • dutxar-se amb productes específics i usar desodorants després de la dutxa.

Per tot això, actualment, hi ha moltes línies de productes dissenyats molt especialment per cuidar tots els aspectes de la pell masculina, a la farmàcia es poden trobar marques específiques i a més el farmacèutic us podrà orientar en funció del vostre tipus de pell.


4. Recordi

  • És aconsellable que l'home utilitzi cosmètics de netedat facial, higiene personal, afaitada i productes solars, per tenir una pell sana.
  • El farmacèutic us aconsellarà sobre els productes més adequats per a cada pell i la seva correcta utilització.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/588-piel-masculina?showall=1

El restrenyiment

1. Introducció

Malaltia o símptoma d’una dieta incorrecta?

És difícil definir exactament què és restrenyiment, ja que els hàbits intestinals normals poden ser molt variables entre persones. D'acord amb una definició internacional recent, el restrenyiment es pot definir com la dificultat per defecar més d'un 25% de les vegades i/o realitzar menys de 3 deposicions setmanals.

No es tracta d'una malaltia, sinó d'un símptoma habitualment associat a alguna disfunció.


2. Què pot causar el restrenyiment?

L’estrès, viatjar o un canvi de residència són causa de restrenyiment.

Pot ser originat per moltes causes, encara que la més freqüent és una alimentació inadequada, pobre en fibra i aigua, i la manca d’exercici físic.

Tot i això, poden existir altres causes que cal valorar quan el procés no millora.

En els pacients adults de més de 40 anys, si es produeixen canvis sobtats del ritme intestinal sense una raó coneguda (estrès laboral, canvi de dieta, etc.) es recomana una consulta mèdica.

És molt freqüent també el restrenyiment ocasionat per alguns fàrmacs com la codeïna, o per l’abús de laxants.

3. Com evitar-ho

Cal establir un horari fix per defecar i fer-ho sense presses.

Com que la causa més freqüent és una inadequada alimentació, caldrà procurar mantenir uns hàbits alimentaris apropiats i tenir en compte les següents recomanacions:

Mesures preventives

  • Mantenir una dieta rica en fibra, o sigui, llegums, cereals integrals, fruita fresca sense pelar i verdures bullides i crues. No abusar de les espècies.
  • Beure líquids (aigua) abundantment, mínim 1,5 l.
  • Evitar el sedentarisme, fent exercici físic amb regularitat.
  • No contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al bany, intentant que el cos s'habituï a evacuar a la mateixa hora. Si no s'aconsegueix, dedicar-hi una estona, fugir de les presses.

4. Què cal fer si es pateix restrenyiment?

No abusi mai dels laxants.

L’objectiu del tractament és la reeducació intestinal. No és adequat abusar de laxants ni de mesures casolanes que provoquen la defecació ràpida (oli o aigua calenta en dejú). Aquestes mesures són adequades en ocasions esporàdiques ja que, si se n’abusa, l’intestí s’acostuma a funcionar només quan existeix la provocació. Hem de procurar que els nostres budells funcionin sols ajudant-los amb molta fibra, aigua, exercici físic i horaris regulars.

Tractament higienicodietètic

Una dieta rica en fibra evita el restrenyiment i preveu el càncer i les malalties del cor.

Primer de tot és convenient conèixer si la nostra dieta és adequada en el seu contingut en fibra, i aplicar si escau les mesures preventives anteriorment esmentades.

El contingut de fibra dels aliments habituals el trobareu a la taula següent:

Contingut en Fibra dels aliments més comuns (g/100g)*
 
Fibra total
Polisacàrids no cel·lulòsics
Cel·lulosa
Lignina
Pa blanco
Pa moreno
Pan sencer
Pan de sègol ben torrat
2,72 
5,11
8,50
11,73
2,01
3,63
5,95
8,33
0,71
1,33
1,31
1,66
Tr.
0,15
1,24
1,74
Cereal amb sègol complet
Blat de moro torrat
Blat esmicolat
Blat inflat
26,7
11,0
11,26
15,41
17,82
7,26
8,79
10,35
6,01
2,42
2,63
2,59
2,88
1,32
0,84
2,47
Brècol (bullit)
Col (bullida)
4,10
2,83
2,92
1,76
0,85
0,69
0,03
0,38
Mongetes, cuites (enllaunades)
Pèsols, congelats (crus)
Pastanagues, tendres (bullides)
Patates (crues)
Tomàquets (frescos)
Blat (cuit)
7,27
7,75
3,70
3,51
1,40
4,74
5,67
5,48
2,22
2,49
0,65
4,31
1,41
2,09
1,48
1,02
0,45
0,31
0,19
0,18
Tr. 
Tr.
0,30
0,12
Pomes (fresques solament)
Plàtans
Préssecs (sencers)
Maduixes (fresques)
1,42
1,75
2,28
2,12
0,94
1,12
1,46
0,98
0,48
0,37
0,20
0,33
0,01
0,26
0,62
0,81
Mantega de cacau
Cacau (concentrat)
Cafè instantani
7,55
43,27
16,41
5,64
11,25
15,55
1,91
4,13
0,53
Tr.
27,9
0,33
Font: De Southgate DAT y cols:J hum.Nutr.1976

 


  • Cal menjar més verdures, sobretot crues, llegums i cereals sencers (o integrals).
  • No abuseu dels sucs en l’alimentació dels infants, i acostumeu-los més a prendre la fruita sencera amb la pell ben neta.
  • La fruita seca també és una excel·lent font de fibra, encara que cal tenir present el seu alt contingut calòric.
  • Acostumeu-vos a fer amanides amb llegums, a menjar pa integral i, si voleu picar entre hores, mengeu una fruita en lloc d’altres productes.

Totes aquestes recomanacions milloraran el restrenyiment i alhora us poden protegir de malalties importants com el càncer o les malalties del cor.

Cal tenir en compte que la introducció d’aquests canvis dietètics no produeix un canvi immediat, però, si s’és constant, a la llarga són les mesures més efectives.

Recordeu que, si preneu medicaments, algun d’ells pot ésser la causa del restrenyiment; consulteu amb el farmacèutic.

Tractament farmacològic: laxants

No abusi mai dels laxants. Poden produir més restrenyiment.

Si les mesures higienicodietètiques no funcionen, a vegades cal prendre laxants.

Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes, però mai han de substituir una alimentació rica en fibra.

Generalment s'administren per via oral, i ocasionalment per via rectal, i es classifiquen segons el seu mecanisme d'acció.

Existeixen molts tipus de laxants:

  • els que incrementen la massa intestinal,
  • els emol·lients o estovadors de la femta,
  • els lubrificants,
  • els osmòtics
  • i els estimulants.

Els laxants més adequats en l’automedicació són els formadors de massa que contenen suplements de fibra per facilitar el pas dels aliments a través dels budells. Aquests laxants funcionen igual que una dieta apropiada en fibra. S’han de prendre amb molta aigua.

Els tes que s’utilitzen per combatre el restrenyiment o per aprimar contenen laxants estimulants que ocasionen irritació dels budells. No és cert que en tractar-se de productes naturals siguin més segurs, ja que la seva utilització constant pot donar lloc a problemes de salut importants (pèrdues de sodi, potassi, etc.).

Abans de prendre un laxant consulteu amb el farmacèutic, que us aconsellarà el més apropiat per a cada situació.

I recordeu que:

  • Mai s'han de prendre durant més de dues setmanes seguides sense consultar el metge.
  • Paradoxalment, l’abús de laxants pot ser causa de restrenyiment.
  • Si el restrenyiment no s’ha corregit, caldrà consultar-ho al metge.

5. En el cas dels nens

Des de la infantesa, cal crear hàbits saludables rics en fibra promovent una alimentació rica i variada.

Les mesures higienicodietètiques són també les més recomanades en els infants. Cal crear hàbits d’alimentació rics en fibra, promovent una alimentació rica i variada amb productes vegetals: verdura, fruita, etc.

No es recomana tractar amb laxants els nens sense consultar el pediatre. En els nadons poden haver-hi causes congènites o d’alimentació de la mare que caldrà corregir. En els nens moltes vegades intervenen causes psicològiques que cal controlar.


6. En cas d'embaràs

L’embaràs és una causa important de restrenyiment.

Una tercera part de les embarassades té restrenyiment; la causa més probable és el canvi hormonal que es produeix, i que s'accentua en les darreres etapes de l'embaràs. En aquest cas, les mesures higienicodietètiques com la ingesta d'aliments rics en fibra, fruita fresca i verdures i fer una passejada cada dia són el tractament de millor elecció.

En l’embarassada estan totalment contraindicats els laxants estimulants i les infusions que també contenen derivats d’aquestes característiques (senòsids, cassia, etc.).


7. Recordi

  • Controlar la dieta és el primer pas terapèutic per evitar el restrenyiment.
  • Cal fer una dieta rica en fibra.
  • Augmentar la ingesta de líquids.
  • Fer exercici regularment.
  • L’ús de laxants ha de ser discontinu, i si el restrenyiment no millora caldrà consultar-ho al metge.
  • Consultar el vostre farmacèutic.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/578-el-estrenimiento?showall=1

Piràmide dels alimentsAboca presenta al autor del libro “De las Calorías a las Moléculas” en España, después de un exitoso tour en Italia. De una forma didáctica y cercana, el Prof. Pier Luigi Rossi junto con la periodista Joana Bonet, nos acerca nuevos conceptos científicos sobre la salud. Barcelona y Madrid son las primeras citas de este tour.

Un menú és una combinació d'aliments que contenen tots els nutrients d'una manera equilibrada. Mai els trobarem tots en un sol tipus d’aliment; en la variació hi haurà el gust.

Cada dia hem de prendre els aliments de la piràmide, i en la proporció que indica l’amplada de cada barra.

Cada àpat pot ser una versió petita d’aquest equilibri.

Presentem un menú que ha estat ideat tenint en compte que ha d’oferir:

  • Productes de temporada i de la nostra cultura.Els nutrients majoritaris (hidrats de carboni, greixos i proteïnes) en una o dues racions. Els coneixes?
  • Presència de verdures i fruites, que aporten fibra i nutrients minoritaris (vitamines i minerals), també una o dues racions. Els coneixes?
  • Relació amb les festes i tradicions locals.

Cada setmana cal prendre els següents aliments:

  • Primer plat, molt abundant: pasta, verdura, llegums, sopa, patates i amanida.
  • Segon plat, poc abundant: peix blanc, peix blau, porc, pollastre, vedella o bou, ous i carns picades.
  • Acompanyament: pa i amanida a cada àpat, per donar al nostre cos tots els hidrats de carboni, fibra i vitamines que li fan falta.
  • Postres: fruita fresca a cada àpat, amb preferència pels cítrics (taronja, mandarina, aranja…) i el kiwi, que són especialment rics en vitamina C.

Si combineu aquests aliments, teniu sis o set menús complets.

És convenient reservar els plats més suaus per al sopar.

Explicació de la paraula COMPLEMENTACIÓ

Cada dia hem de prendre tots els nutrients de la piràmide, i en la proporció que indica l’amplada de cada barra.Aquesta amplada es tradueix en les racions (r.) que es recomana prendre cada dia. Si hi restem les racions que porten l’esmorzar i el dinar, tindrem les que han de repartir-se entre el berenar, el sopar i els aperitius que es facin.

Les racions recomanades són difícils d’abastar seguint una oferta consumista. Els anuncis publicitaris ens adrecen cap a un excés de sucres, greixos i sal, i la societat del benestar ens ofereix massa proteïnes animals i aliments tous.

Hem de menjar més aliments de la base de la piràmide: els rics en hidrats de carboni, les verdures i les fruites.

Població diana

Aquests menús han estat elaborats per a una família composta de pare i mare de 35 anys i dos fills d’entre 6 i 12 anys, que no tenen malalties destacables, i que fan una activitat física entre lleugera i moderada.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/ca/component/content/article/26-menus/704-icomo-preparar-un-menu

1. Introducció

Un dels problemes de salut més freqüent a la primavera és l’al·lèrgia als pòl·lens. Els símptomes més característics són esternuts, picors i irritació al nas, al paladar, a la faringe i fins i tot als ulls, abundant mucositat aquosa al nas (rinorrea), inflamació i obstrucció nasal i possible llagrimeig. És el que es coneix com a rinitis al·lèrgica. En alguns casos més greus hi pot haver dificultat o xiulets al respirar, així com mal de cap, irritabilitat, astènia i insomni.

Les al·lèrgies es poden tractar amb medicació convencional i també amb homeopatia. L'homeopatia és un mètode terapèutic que es basa en administrar petites dosis de substàncies medicamentoses per activar les defenses pròpies del nostre organisme i arribar suaument a la millora o curació de les malalties. Bàsicament es tracten tenint en compte tres grups de medicaments: medicaments de terreny o de fons, medicaments que podríem anomenar simptomàtics i medicaments isoteràpics.

2. Grups de medicaments

  • Medicaments de terreny o de fons, són els relacionats amb la manera de reaccionar de cada persona davant de la malaltia i que milloren el seu estat general. Es tindrà en compte la manera com la persona sent les seves molèsties per prescriure-li el o els medicaments que més s'ajustin a les seves característiques, la seva morfologia, caràcter i tipus sensible.
  • Medicaments que podríem anomenar simptomàtics, són els relacionats amb els símptomes, com la hipersecreció, el llagrimeig, els esternuts, etc. Entre aquests hi ha: Allium cepa, la característica principal del qual és la rinorrea aquosa irritant amb llagrimeig no irritant; Eufrasia, que es caracteritza per llagrimeig irritant i rinorrea no irritant; Sabadilla, amb rinorrea i llagrimeig no irritants; Histaminum, per a qualsevol reacció al·lèrgica; Poumon histamine per a l'anomenada febre del fenc, i d'altres.
  • Medicaments isoteràpics, són els preparats a partir de l'al·lèrgogen que causa el problema. En el cas de les al·lèrgies als pòl·lens, el medicament isoteràpic seria precisament Pollens, medicament preparat a partir dels pòl·lens.

El farmacèutic pot orientar les persones amb rinitis al·lèrgica sobre els medicaments homeopàtics simples o compostos d'acció simptomàtica que poden alleugerir els símptomes més lleus.

Tanmateix, el malalt al·lèrgic que cada any pateix el problema o aquells amb símptomes més greus i que vulguin recórrer a l'homeopatia, han d'acudir al metge homeòpata perquè estableixi el tractament que s’ajusti més a les seves característiques individuals, i el tractament de fons corresponent.

3. Consells

  • Les al·lèrgies poden tractar-se amb medicació convencional i també amb homeopatia.
  • En homeopatia no hi ha tractaments estàndard i per a cada persona cal tenir en compte les seves característiques particulars per establir un tractament determinat.

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/501-homeopatia-para-la-alergia-al-polen

El virus Zika se transmite a través de la picadura de mosquitos infectados. La enfermedad produce, por lo general, una sintomatología leve que puede pasar desapercibida o diagnosticarse erróneamente como Dengue, Chikungunya u otras patologías virales.

Los síntomas se inician entre tres y doce días después de la picadura de un mosquito infectado e incluyen principalmente febrícula, erupción cutánea, dolores articulares y musculares, dolor de cabeza o cansancio.

Estos síntomas suelen durar entre 2 y 7 días y por lo general se resuelven sin secuelas.

¿Cómo se transmite?
El virus Zika se transmite a través de la picadura de mosquitos infectados del género Aedes: Ae.aegypti, presente en zonas tropicales y subtropicales de Américas y África, Ae.albopictus, comúnmente denominado mosquito tigre, presente en áreas más templadas y .Ae. polynesiensis o Ae.hensilli, presentes en el Pacífico.

Los mosquitos se infectan cuando se alimentan con sangre de una persona infectada por el virus. Si un mosquito infectado pica a una persona susceptible, ésta puede resultar infectada. Ver [+]

 

Més informació a: http://www.farmaceuticonline.com/es/familia/713-virus-zika

controlar l'estrèsIntenta relaxar-te. Cadascú té el seu mètode per relaxar-se. Opta per exemple per la meditació i els massatges terapèutics. Si aquestes pràctiques no et calmen, pren-te uns minuts per asseure’t, escoltar música tranquil·la o llegir un llibre.

Reserva temps per a tu. Cuidar-se és fonamental. Per no sentir-te culpable de fer-ho, considera-ho com una ordre del metge. Reserva almenys 15 minuts per fer alguna cosa per a tu: prendre un bany amb bombolles, caminar o trucar a un amic.

Dorm. Dormir bé és bàsic per al benestar del cos i la ment. Si no descanses prou, l’estrès pot empitjorar. Algunes malalties tampoc no es combaten si es dorm malament. Intenta que el teu temps de son duri entre set i nou hores.

Menja bé. Pots obtenir energia mitjançant el consum de fruites, verdures, llegums, cereals integrals i peix blau –el qual protegeix contra l’estrès i millora l’ànim, segons diversos estudis–. No t’enganyis pel pic d’energia que se sent en consumir cafeïna o sucre, ja que s’acaba ràpidament.

Mou-te. L’activitat física no només ajuda a alleujar la tensió muscular, també millora l’estat d’ànim. Abans i després de fer exercici l’organisme produeix certs químics que alleugen l’estrès i et fan sentir bé.

Demana ajuda professional. Pot ajudar a gestionar l’estrès i a trobar eines per afrontar els problemes. La teràpia també contribueix a prevenir trastorns més greus relacionats amb situacions estressants. Així mateix, hi ha fàrmacs que poden rebaixar els estats nerviosos i induir el son.

Font: decàleg contra l’estrès del Centre Nacional d’Informació sobre la Salut de la Dona dels EUA.

 

Més informació a: http://www.xarxafarma.com/blog/?p=8370

Què són?

  • Són aliments que, a més de tenir efectes nutritius, són beneficiosos per a la salut. Més enllà de la pròpia alimentació, aquests aliments afavoreixen el benestar físic i mental de les persones. Malgrat que a Europa no hi ha una legislació pròpia, es considera que aquests productes han de tenir forma d'aliments. Així, poden ser aliments naturals o processats industrialment (no s'hi inclouen els complements alimentosos que es presenten sota forma farmacèutica), i han d'estar inclosos a la dieta com a part d'un menú habitual.
  • En teoria, han de tenir una base científica que documenti els beneficis de l'aliment per permetre atribuir-li determinades propietats saludables. Com que es tracta d'aliments, no han d'induir a error al consumidor ni fer-li creure que simplement ingerint-los es puguin evitar malalties. Són, per tant, aliments i, com a tals, s'han d'incloure en una dieta saludable, variada i equilibrada.
  • Hi ha múltiples exemples d'aliments funcionals. A Europa hi ha més d'un centenar d'aquest tipus de productes inventariats. Entre alguns exemples, destaquen els aliments que contenen determinats minerals i vitamines, com els cereals. Hi ha altres aliments en què s'ha reduït o modificat algun component, com els àcids grassos en el cas de la llet, o el suplement de fibra addicionat a un refresc.

Els probiòtics i els prebiòtics

  • Com a aliments funcionals més estudiats i amb gran presència al nostre mercat, trobem els probiòtics i prebiòtics.
  • Els probiòtics són aliments fermentats per microorganismes vius, com els lactobacils i els bifidobacteris, que podem trobar, per exemple, al iogurt. Perquè un aliment sigui considerat probiòtic, ha de contenir microorganismes vius amb efectes beneficiosos per a qui el consumeix, i que proporcionin una millora de l'equilibri de la flora intestinal.
  • Els aliments amb ingredients prebiòtics no contenen microorganismes vius, però sí que tenen la propietat d'estimular el creixement de determinats bacteris del colon. Un dels principals ingredients són els fructooligosacàrids (FOS), que s'incorporen sobretot en aliments infantils.
  • Tots dos ingredients, prebiòtics i probiòtics, s'assemblen perquè produeixen una estimulació de la immunitat gastrointestinal. Actuen a nivell del colon, i milloren l'equilibri de la flora intestinal. D'aquesta manera, exerceixen de forma directa efectes beneficiosos per al consumidor.
  • Actualment ha aparegut una nova modalitat d'aliments funcionals. Són els anomenats simbiòtics, que inclouen ingredients probiòtics i prebiòtics, de manera que es potencien les accions de tots dos.
  • Els aliments funcionals tenen un gran futur en l'alimentació humana, ja que presenten un valor afegit que el consumidor busca, que és la salut; però calen encara molts estudis que demostrin els beneficis que suposen per a l'organisme.

Consulti al seu farmacèutic

Probiòtics Prebiòtics Simbiòtics
Contenen microorganismes vius No contenen microorganismes vius Inclouen ingredients probiòtics i prebiòtics

 

Més informació a: www.farmaceuticonline.com

Sabies que...?

  • El dolor articular és una de les causes més freqüents de consulta mèdica i de limitació i incapacitat funcional.
  • Les articulacions més afectades són les mans, els genolls, els malucs, les cervicals i les lumbars.
  • El cartílag és un teixit molt inactiu ja que els seus components es renoven molt poc. Si es Iesiona i es deixa sense tractar es pot limitar la capacitat funcional de l'articulació que protegeix.
  • Al voltant dels 25 anys el cos perd la capacitat de sintetitzar col-lagen, i a partir dels 60 anys la produccio disminueix més del 35%.
  • Els pacients amb artrosi pateixen més dolor articular quan disminueix Ia pressió atmosfèrica. D'altra banda, els canvis de temperatura i la humitat no els incrementen el dolor.
  • La meitat de la població de més de 65 anys té algun signe d'artrosi en alguna articulació. Aquesta malaltia afecta més les dones que els homes.
  • Quan el dolor articular no es deu a l´artritis. tant el repòs com l'exercici són importants. També cal fer banys tebis. massatges i estiraments amb freqüència.
  • Guan el dolor als genolls o als malucs és intens, no es calma amb els medicaments i l´artrosi impedeix el moviment, es pot plantejar un tractament quirúrgic.

Més informació a: Diptic de dolor articular (pdf)

fotoprotección oralLa fotoprotección oral Heliocare es especialmente aconsejable como complemento en épocas de alto riesgo o cuando realices actividades en las que estés expuesto de forma continuada al sol como por ejemplo el esquí.

Hoy en “Vida al Sol” queremos compartir una serie de puntos en los que os mostramos la importancia que tiene la fotoprotección oral como complemento a la tópica:

  • La cantidad de protección solar tópica aplicada normalmente es insuficiente: el factor de protección solar (SPF) se basa en 2 mg/cm2, la cantidad media que se aplica es de 0,5 mg/cm2.
  • No toda las zonas se cubren lo suficiente. (orejas, cuello, nariz).
  • La protección se aplica tarde (se recomienda 30 minutos antes de la exposición) o no se aplica con la suficiente frecuencia (cada 2-3 horas).
  • Los rayos UVA son relativamente constantes a lo largo del día y de todo el año.
  • Pérdida de eficacia debida a la sudoración, a la natación y al contacto con arena, toallas…
  • Inestabilidad de los filtros

Font de l'article: http://www.heliocare.es/salud/por-que-es-importante-la-proteccion-oral

Aboca divulga una nueva cultura de la saludAboca presenta al autor del libro “De las Calorías a las Moléculas” en España, después de un exitoso tour en Italia. De una forma didáctica y cercana, el Prof. Pier Luigi Rossi junto con la periodista Joana Bonet, nos acerca nuevos conceptos científicos sobre la salud. Barcelona y Madrid son las primeras citas de este tour.

Nuevas evidencias científicas demuestran que el peso corporal condiciona el estado de salud y que la primera prevención de importantes patologías degenerativas (diabetes tipo 2, síndrome metabólico, hipertensión….) se realiza en la mesa. Por tanto, resulta necesario conocer nuestro propio cuerpo para tomar una alimentación adecuada que asegure un peso-forma sano y un metabolismo eficiente.

El conocimiento es salud y Aboca, empresa líder en Italia y referencia internacional en la elaboración de productos creados a base de sustancias vegetales complejas para la salud y el bienestar de las personas, ha decidido promover estos temas entre los consumidores con dos conferencias-coloquio: Barcelona el día 11 de noviembre  en La Pedrera y Madrid el 12 de noviembre en el Teatro Real. Dos citas en las que la información nos llega de la mano del protagonista, el Prof. Pier Luigi Rossi, médico especialista en Ciencias de la Alimentación, creador del Método Molecular y autor de libro “De las Calorías a las Moléculas” (Aboca Edizioni, 2014), y con la participación especial de la reconocida periodista Joana Bonet para afrontar el tema de la alimentación correcta y del control de peso de una forma innovadora y entretenida, uniendo ciencia y educación.

Estas conferencias se llevan a cabo en España después del éxito del tour realizado en Italia durante la pasada primavera, con 24 citas en las ciudades italianas más importantes y con un éxito total en cada una de ellas.

Estos eventos nacen con un objetivo: divulgar una nueva cultura de la salud. La obesidad y el sobrepeso son patologías multifactoriales que pueden favorecer la aparición de complicaciones graves, ligadas a los desequilibrios metabólicos. Es necesario cambiar el punto de vista de partida, que no esté orientado solamente a la pérdida de peso sino al reequilibro del metabolismo. La salud metabólica es el resultado de todas las acciones que los alimentos generan en el interior del organismo. El peso no representa más que una expresión fenotípica de algo más serio. Para afrontar el problema se requiere conocimiento y consciencia, como explica el Prof. Rossi “la salud, el peso corporal y la imagen estética de cada uno de nosotros nacen de la gestión metábolica de los nutrientes alimenticios y del oxígeno que se respira dentro de las células humanas.”

El abordaje del Prof. Rossi se propone como un verdadero y particular estilo de vida, duradero, que supera los conceptos base de la dietética actual. “A través de la elección de los alimentos – explica el Prof. Rossi – y, por tanto de las moléculas que ingerimos (carbohidratos, proteínas, lípidos, vitaminas, minerales, etc.), podemos actuar sobre el control de la glucemia, insulina y lipemia, verdaderos responsables de la acumulación de peso y de algunas de las patologías con más prevalencia de nuestro tiempo. Un buen conocimiento del propio cuerpo ayuda a mejorar el estado general de salud. Bastan dos análisis, insulina y glucemia, para verificar nuestra salud metabólica.”

Esta atención, además de favorecer la salud de la persona permite la prevención de patologías crónico-degenerativas que son, actualmente, las causas principales de mortalidad y al mismo tiempo una de las causas principales del incremento del gasto de los sistemas sanitario occidentales, que ya no es sostenible en el largo plazo.

Conoce tu cuerpo, escoge tu alimento. El gran mundo de la nutrición está cambiando. El libro “De las Calorías a las Moléculas” propone una perspectiva nueva para afrontar la relación con la comida; por lo tanto, representa la innovación para el control de peso y, en consecuencia, para la salud. Del mismo modo, las conferencias del tour #yopesomisalud profundizan en ello de manera visual, cercana y fácil.

Font de l'article: http://revistafarmanatur.com/noticias/aboca-divulga-una-nueva-cultura-de-la-salud/

A la tardor acostumen a donar-se per acabades les vacances: ens reincorporem a la feina i els més joves tornen a l'escola. Per a aquesta i qualsevol altra època de l'any, una alimentació saludable ha de cobrir les necessitats de l'organisme, i cada època té aliments específics que aporten els nutrients necessaris d'una manera variada i adequada a l'estació. Una dieta equilibrada ha de ser satisfactòria i elaborada en funció dels hàbits i la gastronomia de la zona. Hidrats de carboni, proteïnes, grasses, vitamines i minerals són nutrients que han d’estar, junt amb  l'aigua, presents a la dieta.

El canvi estacional i tornar a la rutina de la feina ens fan sentir una mica cansats i estressats. Convé incloure en la nostra dieta aliments com pasta, arròs, llegums o patates que aporten energia i són pobres en greixos. Tampoc no han de faltar les vitamines i els minerals, i recordar que l'estrès pot fer que en perdem.


2. Les vitamines i els minerals són components essencials

Les vitamines i els minerals són components essencials que cal ingerir en quantitats adequades d'acord amb l'edat i l'estat fisiològic de la persona. Es troben àmpliament distribuïts en els aliments i caldrà una alimentació variada per cobrir les necessitats d'aquests micronutrients.

Les fruites, les verdures i les hortalisses són una font important de vitamines, minerals, antioxidants i fibra (vitamina C, àcid fòlic, vitamina E, beta-carotè, zenc, calci, magnesi). Així, les taronges, les mandarines, les llimones, els kiwis i els pebrots són rics en vitamina C; mentre que les ametlles, les avellanes i els alvocats ho són en vitamina E. D’altra banda, contenen zenc el marisc i els cereals integrals, entre d’altres aliments.


3. La dieta mediterrània també ideal per a la tardor

Fruites específiques de l'estiu, com la síndria, contenen gran proporció d'aigua que afavoreix la hidratació davant les altes temperatures. En canvi, els cítrics, més típics de tardor i hivern, contenen importants quantitats de vitamina C que té efectes beneficiosos per a la prevenció de refredats. En la tercera edat, l'administració de seleni, zenc o vitamina E (que actua com a antioxidant) contribueix a reduir les infeccions respiratòries.

Això ens obre una important perspectiva: tots aquests nutrients es troben a la dieta mediterrània -amb aliments, animals i vegetals, rics en vitamines i minerals-.

Aquesta dieta, acompanyada d'activitat física, és un bon model d'alimentació saludable.


4. Consells

  • Combinar una dieta saludable rica en fruites i verdures amb exercici físic ens ajuda a preparar-nos per a l'hivern.
  • La dieta mediterrània és un model alimentari saludable que no exclou suplements en vitamines o minerals quan l'organisme els necessita.

Font de l'article: http://www.farmaceuticonline.com/ca/familia/454-alimentos-de-otono

fotoprotección combinada Hoy en “Vida al Sol” os hablamos de la importancia que tiene combinar la fotoprotección tópica con la oral.

La fotoprotección combinada resulta necesaria porque los fotoprotectores tópicos tienen una serie de limitaciones:

  • Sabemos que no se aplican adecuadamente y ni en cantidad suficiente, mucho menos de la cantidad recomendada (0,5 mg/cm2 en vez de 2 mg/cm2). De hecho, se suele aplicar un 20% de la cantidad necesaria.
  • No se reaplica las veces que se precisa, por olvidos, pereza o falta de conocimiento.  Conviene volver a aplicarse el fotoprotector cada dos horas de media, también después de baños, si se suda mucho, o se roza la piel.
  • Se dejan áreas del cuerpo sin aplicar, no se aplica en la totalidad de la piel y mucosas.

Además, todas estas carencias se acentúan en la aplicación para realizar actividades físicas.

La fotoprotección combinada resulta necesaria por todo lo anterior y fundamentalmente en sujetos predispuestos por piel muy clara, o sujetos con historia personal y/o familiar de cáncer cutáneo.

No olvidéis: “La fotoprotección ideal comprenderá la aplicación de fotoprotector convencional enriquecido con ingredientes antioxidantes y suplementado con la administración oral de antioxidantes que estén científicamente demostrados, entre éstos, el extracto de Polypodium Leucotomos es el que presenta una mayor confirmación científica”.

Font de l'article: http://www.heliocare.es/salud/fotoproteccion-combinada

La vacuna de la grip és una de les més utilitzades. Cada any milions de persones es vacunen arreu del món. A Catalunya es recomana únicament a persones incloses en els denominats grups de risc i als professionals sanitaris. L'efectivitat, però, és qüestionable. Això significa que la vacuna és inútil? De cap manera. Lamentablement és poc efectiva, però tot i així és la millor protecció que podem oferir. Hi ha estudis que demostren que, encara que tingués només un 10% d'efectivitat, la vacuna seria efectiva en la prevenció d'ingressos per grip entre la població més gran.

Salut recorda que per a una persona sana, la grip no és un problema greu, que no s'ha d'anar a urgències,, sinó quedar-se a casa, beure líquids , cuidar-se i, per les escoles i espais comuns, augmentar la ventilació almenys fins a un quart d'hora al dia, així com fomentar que nens i adults es rentin les mans amb freqüència i es tapin la boca al tossir. Les escoles són el principal punt de trobada dels virus.

Font de l'article: Dr. Antoni trilla (Metge epidemiòleg), Hospitacl Clínic- Univeristat de Barcelona.

El Banc Farmacèutic organitza una recollida de medicaments bàsics i articles de farmàcia amb l'objectiu de garantir l'accés a aquests productes a totes aquelles persones que més ho necessiten. La Jornada de recollida tindrà lloc dissabte 14 de febrer, us hi esperem!!

JORNADA DE RECOLLIDA DE MEDICAMENTS 2015

Qué són les cèl·lules mare? Són cèl·lules indiferenciades des d'on el nostre cos es va format. Tenen la capacitat de renovar-se, generant noves cèl·lules mare i produir altres cèl·lules especialitzades que formen teixits diferents.

Continuar llegint

Beneficis de conservar-les? La sang del cordó umbilical conté cèl lules amb gran capacitat regenerativa, que han estat ja utilitzats en més de 30.000 trasplantaments arreu del món per lluitar al voltant de 70 tipus de malalties.

Continuar llegint

Per què escollir-los? Els clients trien Secuvita per les seves garanties: la qualitat de la sang que conserven, la seguretat dels nostres processos, un servei integral adaptat a les seves necessitats i la nostra experiència en trasplantaments.

Continuar llegint

Truqui al 91 743 14 00 de 9-20 h o entri dins de www.secuvita.es i coneix secuvita a fons!

Què és la llet materna?

La llet materna és el millor aliment que pot rebre un nadó, ja que és molt més completa que qualsevol altra alternativa.

És innòcua i conté proteïnes, anticossos i greixos que garanteixen el creixement i protegeixen el lactant de les malalties més freqüents, com ara la diarrea i la pneumònia. També s'ha demostrat beneficiosa per al desenvolupament neurològic i visual.

L'Organització Mundial de la Salut recomana alimentar el nadó exclusivament amb lactància materna durant els primers sis mesos de vida, ja que aquesta li aporta els beneficis nutricionals necessaris per créixer.

Passos per ser donant Posa't en contacte amb el banc de llet o bé adreça't a qualsevol centre fix del Banc de Sang i Teixits. Cal sol·licitar cita prèvia. Consulta els punts de donació a l'apartat On som del web..

BANC DE LLET MATERNA

Apoteca Natura, gràcies a una formació constant i a la col·laboració amb la Societat Italiana de Medicina General (SIMG) i la Societat de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), ha adquirit competències avançades sobre les principals necessitats de la salut: prevenció cardiovascular, son, problemes d’estómac i intestí, sobrepès i obesitat, menopausa i osteoporosis. En totes aquestes àrees els nostres Serveis de Prevenció poden ajudar-te a sapiguer més, a identificar possibles Factors de risc i a corregir el teu estil de vida, adoptant les solucions més naturals i adequades per tu.

Tots aquests serveis estan disponibles a la farmàcia durant tot l’any, només establint una cita prèvia. Demana’ns hora i comença el teu nou estil de vida de manera més saludable!

Serveis de prevenció permanents

La Farmàcia Oller és un dels negocis amb més tradició del nucli antic de les Corts. Està situada a la plaça de la Concòrdia i va ser fundada tot just fa 150 anys. L'actual propietari recorda com ha canviat el barri des que la farmàcia va ser fundada pel seu avi a finals del segle XIX fins, ara, que està regentada per ell i els seus fills.

Fuente: www.btv.cat/btvnoticies/2010/03/26/150-anys-de-la-farmacia-oller

Les nostres patents procedeixen del raïm, les sarments i la fulla del propi raïm.

La diferència amb el producte estrella de la marca, el "resveratrol" respecte a d'altres, es fonamenta en la seva procedència exclusiva de la sarment del raïm

"Resveratrol" actua en la renovació cel·lular, és una molècula anti-envelliment

Casi la mitad de los niños españoles padecen obesidad, según el análisis de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad (SEEDO) a través de los estudios enKid y ALADINO. En concreto, "el 44,5 por ciento de los menores tiene exceso de peso", explican.

Los representantes de la sociedad médica consideran que este problema incide más en la población infantil masculina que en la femenina, incrementándose su prevalencia "en los niños que no desayunan, que comen en casa y que llevan una vida sedentaria", afirman. Según sus datos, "el 26,7 por ciento de los varones tiene sobrepeso, frente al 25,7 por ciento que lo padecen en las mujeres".

Además, la SEEDO sostiene que existen otros factores que intervienen en la proliferación de la enfermedad, como son "las horas de sueño y el nivel educativo y socioeconómico de los padres". Por su parte, la miembro de la Junta Directiva de la sociedad, la doctora Empar Lurbe, considera que una de las razones de que los niños no tengan la forma física adecuada es el exceso de horas de visionado de televisión.

Estos resultados son especialmente preocupantes si se atiende el dato del estudio IDEFICS de que "España se sitúa a la cabeza de Europa en obesidad infantil, sólo superada por Italia y Chipre". Esta coyuntura se produce tras comprobar que la obesidad en menores ha pasado de ser "una leve incidencia" a convertirse en "un verdadero problema de salud pública", subrayan.

Para Lurbe, los datos a nivel europeo no son mejores, ya que "se ha podido comprobar que uno de cada cinco niños es obeso o tiene sobrepeso, y que hay más niñas que niños menores de 10 años con kilos de más". Otro dato que la especialista aporta es que la prevalencia de obesidad infantil "es mayor en la zona del sur de Europa, llegando hasta el 20 por ciento que en la zona norte, no alcanzando el 5 por ciento".

La salut no és un dret, sinó un valor del qual se'n deriva un deure. Un deure individual, el primer responsable de la pròpia salut és un mateix, i col·lectiu, la societat ha de prestar la millor assistència sanitària als seus ciutadans en termes de prevenció, d'intervenció i de promoció.

Antoni Nello, professor de la facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna- Universitat Ramon Llull.

Ahir, 22 de març, va tenir lloc a la UB la 3a Assemblea Plenària del HUBc, el campus d’excel·lència internacional de la salut de la Universitat de Barcelona. En el transcurs de la sessió es va presentar l’estat dels 23 projectes que el HUBc té en marxa actualment amb un finançament adjudicat de prop de 15 M€. També es va aprovar un document per preparar una candidatura per a la creació d’una comunitat de coneixement i innovació (KIC), centrada en l’àmbit de la salut, en el marc de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT), i es van presentar els indicadors 2008-2010 per al conjunt de les 26 institucions que formen part d’aquesta agregació. informació via UB

“Dieta” o “método” Dukan. Postura del Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (GREP-AED-N). Marzo de 2011


Autores: Julio Basulto, Maria Manera, Eduard Baladia, Violeta Moizé, Nancy Babio, Mar Ruperto y Mª Glòria Sorigué.
Revisores: Pilar Amigó, Esther Blanco, Maria Blanquer, Josep Lluch, Andrea Gil, Juan Revenga, Luís Roka y Mercedes Sotos.

Introducción y justificación

Los libros escritos por el Sr. Pierre Dukan (“No consigo adelgazar”, “El método Dukan ilustrado” y “Las recetas de Dukan”) ocupan actualmente los primeros puestos en los rankings de ventas de “no ficción”. Es por tanto muy importante que la población tome en consideración la veracidad y legalidad de las afirmaciones de dicho autor, máxime cuando nuestra sociedad está claramente preocupada por los aspectos relacionados con el peso corporal y la figura.

Consideraciones que justifican la postura del GREP-AEDN

El Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento de la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas (GREP-AEDN, voz científica de la Asociación), desaconseja encarecidamente el “método” o “dieta” propuesto por el Sr. Dukan, tal y como se detalla en el apartado “Postura del GREP-AEDN”, por ser ineficaz, fraudulento y potencialmente peligroso. Esta opinión se sustenta en las siguientes seis consideraciones al respecto de dicha “dieta” o “método”.

1.- Ausencia de fundamento científico.

Ninguna de las bases de datos científicas españolas o internacionales (Elsevier, Excelenciaclinica.net, Guías de práctica clínica en el Sistema Nacional de Salud, Scielo, Scirus, ScienceDirect, clinicaltrials.gov, PubMed) contiene estudio alguno que haga referencia a esta dieta o que apoye su eficacia o seguridad. Las palabras de su autor y las experiencias personales de sus testigos o de otros individuos concretos no tienen ninguna validez desde el punto de vista de la evidencia científica o de la salud pública.

2.- Cumple las caraterísticas que definen a las dietas fraudulentas

La “dieta” o el “método” Dukan cumple las características de una dieta fraudulenta. Según la Asociación Americana de Dietética1 y la Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas2, las características de las dietas fraudulentas o de los métodos fraudulentos para perder peso, son, entre otras3:

  • prometen resultados "rápidos",
  • prometen resultados "mágicos",
  • prohíben el consumo de un alimento o grupo de alimentos,
  • contienen listas de alimentos "buenos" o "malos",
  • exageran la realidad científica de un nutriente,
  • aconsejan productos dietéticos a los que se atribuyen pro-piedades extraordinarias,
  • incluyen relatos, historias o testimonios para aportar credibilidad, y
  • contienen afirmaciones que contradicen a colectivos sanitarios de reputación reconocida.

La "dieta" o “método” del Sr. Dukan cumple todos los puntos anteriores. Se puede comprobar leyendo la contraportada de uno sus libros ("No consigo adelgazar"):

"Con el Método Dukan usted logrará adelgazar de forma inmediata y mantener su peso estable durante el resto de su vida [...] Más de 1 millón de lectores en Francia ya han adelgazado siguiendo los cuatro pasos de esta dieta basada en el consumo de proteínas naturales”.

3.- Ilegalidad de sus afirmaciones

Las siguientes aseveraciones, recogidas en la contraportada del libro “No consigo adelgazar”, incumplen la legislación y suponen una "infracción grave”:

“Con el Método Dukan usted logrará adelgazar de forma inmediata”
[podrá] “mantener su peso estable durante el resto de su vida",
“dieta basada en el consumo de proteínas naturales”, y
"más de 1 millón de lectores en Francia ya han adelgazado siguiendo los cuatro pasos de esta dieta”.


Puede comprobarse la ilegalidad de dichas frases revisando el Real Decreto 1907 / 1996, de 2 de agosto, que especifica claramente:

"Queda prohibida cualquier clase de publicidad o promociones directa o indirecta, masiva o individualizada, de productos, materiales, sustancias, energías o métodos con pretendida finalidad sanitaria en los siguientes casos":

  • [...] Que sugieran propiedades específicas adelgazantes o contra la obesidad.
  • Que proporcionen seguridades de alivio o curación cierta.
  • Que utilicen el término «natural» como característica vinculada a pretendidos efectos preventivos o terapéuticos.
  • Que atribuyan a determinadas formas, presentaciones o marcas de productos alimenticios de consumo ordinario concretas y específicas propiedades preventivas, terapéuticas o curativas.
  • Que pretendan aportar testimonios de profesionales sanitarios, de personas famosas o conocidas por el público o de pacientes reales o supuestos, como medio de inducción al consumo.
  • La página web del Sr. Dukan, además de publicitar o promocionar sus libros, contiene un apartado llamado “Tienda” (www.mitiendadietadukan.com) en la que se encuentran productos como
  • “Devorcal”, al que se atribuye la siguiente propiedad: “quema de forma específica las calorías procedentes de proteínas y grasas”. Además de ser falsa e ilegal, esta afirmación es particularmente insólita cuando se observa que se aconseja su uso durante 37 días: “Cura de 37 días a renovar en caso necesario”.

4.- Errónea atribución de capacidad adelgazante a las proteínas dietéticas

Una revisión sistemática de la literatura publicada en 2003 concluyó que no existen pruebas que sustenten que una dieta con un mayor contenido en proteínas ayude a la pérdida de peso (contrariamente a lo propuesto por el Sr. Dukan)4. Un estudio más reciente, que asignó aleatoriamente a 811 adultos con sobrepeso a cuatro dietas con diferentes porcentajes de macronutrientes, concluyó que la pérdida de peso se justifica por el tiempo que se sigue la dieta y por las calorías que se dejan de ingerir, no por la distribución de dichos macronutrientes5. La misma conclusión se recoge en las últimas guías dietéticas para los americanos (publicadas en 2011), en las que se revisó sitemáticamente la literatura científica sobre este Tema6. No es de extrañar, por tanto, que la Autoridad Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) considere que no existen pruebas científicas para asociar el consumo de proteínas con ventajas en el control del peso corporal7.

Es necesario destacar, asimismo, que la alta ingesta de proteína dietética (algo que muy probablemente ocurre en los seguidores de este tipo de “dietas”no sólo a corto plazo, sino también a medio o largo plazo) no está exenta de riesgos. Por una parte, un seguimiento de la alimentación de 22.944 personas adultas durante 10 años mostró que el consumo prolongado de dietas pobres en carbohidratos y ricas en proteínas se asocia con un incremento en la mortalidad total8. Llegó a similares conclusiones un estudio de seguimiento de 85.168 mujeres durante 26 años, y de 44.548 hombres durante 20 años9.

Por último, la alta ingesta de proteína ha sido asociada a enfermedades crónicas como osteoporosis, cálculos renales, insuficiencia renal, cáncer, enfermedad cardiovascular y obesidad10.

5.- Contradicciones con los consensos de expertos en obesidad

La frase “Con el Método Dukan usted logrará adelgazar de forma inmediata y mantener su peso estable durante el resto de su vida”, que aparece en la contraportada del libro “No consigo adelgazar" contradice a todos los consensos (sean españoles o internacionales) en tratamiento del sobrepeso o de la obesidad11-17

Ninguna estrategia para adelgazar ha mostrado efectividad inmediata y mantenida de por vida en todos los grupos de población18. Tal y como afirma la Asociación Americana de Dietética en un documento de postura sobre el manejo del peso corporal, “Los profesionales sanitarios deben ayudar a los pacientes a aceptar un cambio de peso modesto pero sostenible en el tiempo, que pueda ser conseguido de forma razonable”19.

En cualquier caso, la cantidad de afirmaciones que contradicen los citados consensos en los libros del Sr. Dukan es ingente, por lo que no se analizarán en este documento por razones de brevedad.

6.- Potenciales daños asociados al seguimiento de su “método” o“dieta”

En un extenso documento publicado en noviembre de 2010, la Agencia Francesa para la Seguridad Alimentaria, del Medio Ambiente y Ocupacional (ANSES), señala que la dieta propuesta por el Sr. Dukan puede comportar desequilibrios nutricionales y puede ser altamente arriesgada ya que podría comportar alteraciones somáticas, psicológicas, hormonales, de crecimiento o de rendimiento20.

La Asociación Francesa de Dietistas-Nutricionistas coincide con la postura de ANSES, y añade que la dieta o método Dukan presenta “graves riesgos para la salud”21.

La Asociación Británica de Dietética, por su parte, también considera que esta “dieta” o “método” puede comportar riesgos para la salud pública, pero añade que provoca, además, confusión en las personas que la siguen22.

Postura del GREP-AEDN

Por todo lo anteriormente expuesto, el GREP-AEDN considera que el "método" del Sr. Dukan es fraudulento e ilegal, no sirve para adelgazar y supone un riesgo para la salud pública.

Es por ello que el GREP-AEDN:

Desaconseja encarecidamente a la población el seguimiento del “método” o de la “dieta” propuesta por el Sr. Dukan, e Insta a las autoridades sanitarias a proteger a la población de las consecuencias negativas de la difusión de este tipo de fraudes, ofreciéndose como fuente acreditada en todo lo relacionado con el control de peso, para aportar opiniones objetivas y apoyadas en pruebas científicas de eficacia y seguridad, con la finalidad de preservar la salud pública.

--------------------------------------------------------------
Bibliografía citada

Wansink B, American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: food and nutrition misinformation. J Am Diet Assoc. 2006; 106(4): 601-7.
AEDN Informa. ¿Está dispuesta la sociedad a perder peso poniendo en riesgo su salud, y además a un precio desorbitado? En línea: www.aedninforma.com/2011/01/confusion.html [Consulta: 8 de febrero de 2011]
Williams MH. Nutrición para la salud, condición física y deporte, 7ª ed. Mexico: McGraw Hill; 2006. p.144.
Bravata DM, Sanders L, Huang J, Krumholz HM, Olkin I, Gardner CD, et al. Efficacy and safety of low-carbohydrate diets: a systematic review. JAMA. 2003; 289(14): 1837-50.
Sacks FM, Bray GA, Carey VJ, Smith SR, Ryan DH, Anton SD, et al. Comparison of weight-loss diets with different compositions of fat, protein, and carbohydrates. N Engl J Med. 2009; 360(9): 859-73.
Dietary Guidelines Advisory Committee. What is the optimal proportion of dietary fat, carbohydrate, and protein to lose weight if overweight or obese. En línea: www.nutritionevidencelibrary.com/conclusion.cfm?conclusion_statement_id=250209 [Consulta: 1 de marzo de 2011]
European Food Safety Authority. Scientific Opinion on the substantiation of health claims related to protein and increase in satiety leading to a reduction in energy intake (ID 414, 616, 730), contribution to the maintenance or achievement of a normal body weight (ID 414, 616, 730), maintenance of normal bone (ID 416) and growth or maintenance of muscle mass (ID 415, 417, 593, 594, 595, 715) pursuant to Article 13(1) of Regulation (EC) No 1924/2006. EFSA Journal 2010; 8(10): 1811.
Trichopoulou A, Psaltopoulou T, Orfanos P, Hsieh CC, Trichopoulos D. Low-carbohydrate-high-protein diet and long-term survival in a general population cohort. Eur J Clin Nutr. 2007; 61(5): 575-81.
Fung TT, van Dam RM, Hankinson SE, Stampfer M, Willett WC, Hu FB. Low-carbohydrate diets and all-cause and cause-specific mortality: two cohort studies. Ann Intern Med. 2010; 153(5): 289-98.
Institute of Medicine. Dietary reference intakes for Energy, Carbohydrate, Fiber, Fat, Fatty Acids, Cholesterol, Protein, and Amino Acids. Washington, D.C.: Institute of Medicine; 2005. p.694.
Salas-Salvadó J, Rubio MA, Barbany M, Moreno B; Grupo Colaborativo de la SEEDO. Consenso SEEDO 2007 para la evaluación del sobrepeso y la obesidad y el establecimiento de criterios de intervención terapéutica. Med Clin (Barc). 2007; 128(5): 184-96.
World Health Organization. The challenge of obesity in the WHO European Region and the strategies for response. Denmark: WHO; 2007.
National Heart, Lung, and Blood Institute. Clinical Guidelines on the Identification, Evaluation, and Treatment of Overweight and Obesity in Adults. The Evidence Report. NIH publication 98-4083. Washington: NHLBI; 2000.
American Heart Association. Dietary protein and weight reduction: a statement for healthcare professionals from the Nutrition Committee of the Council on Nutrition, Physical Activity, and Metabolism of the American Heart Association.Circulation. 2001; 104(15): 1869-74.
Arrizabalaga JJ, et al. Grupo de Trabajo sobre Obesidad de la Sociedad Española de Endocrinología y Nutrición. Recomendaciones y algoritmo de tratamiento del sobrepeso y la obesidad en personas adultas. Med Clin (Barc). 2004; 122(3): 104-10.
Gee M, Kathleen Mahan L, Escott-Stump S. Control del peso. En: Kathleen Mahan L, Escott-Stump S, editores. Krause dietoterapia. 12ª ed. Barcelona: Elsevier Masson; 2009. p.531-562.
Grupo de Estudio para el Tratamiento de la Obesidad Severa. Guía Clínica para el Tratamiento de la Obesidad Severa. Monográfico en Internet. Disponible en: www.seen.es/pdf/guias/GUIA%20CLINICA%20OBESIDAD%20SEVERA%20GESTOS.pdf [Consulta: 8 de febrero de 2011]
Aphramor L. Validity of claims made in weight management research: a narrative review of dietetic articles. Nutr J. 2010; 9: 30.
Seagle HM, Strain GW, Makris A, Reeves RS; American Dietetic Association. Position of the American Dietetic Association: weight management. J Am Diet Assoc. 2009;109(2): 330-46.
ANSES. Agence Nationale de Sécurité Sanitaire de l’Alimentation, de l’Environnement ed du Travail.Working Group Expert Committee on “Human Nutrition”. Evaluation of the risks related to dietary weight-loss practices. Monografía en internet. Disponible en. www.afssa.fr/Documents/NUT2009sa0099EN.pdf [Consulta: 8 de febrero de 2011]
Association Française des Diététiciens et Nutritionnistes. Regimes alimentaires : gardons les pieds sur terre !. En línea : http://afdn.org/fileadmin/pdf/101201-regimes_alimentaires.pdf [Consulta: 8 de febrero de 2011]
The British Dietetic Association. Top 5 Worst Celebrity Diets to Avoid in 2011. En línea: www.bda.uk.com/news/101213weirddiets.htm [Consulta: 1 de marzo de 2011]

Amics i Veïns;

Ens plau convidar-vos a l'inaguració de l' Ortopèdia Oller avui dia 27 de septembre de 10h a 20h.

Ens agradaria comptar amb la vostra presència en l'incici d'aquest nou projecte professional, que amb il.lusió hem iniciat fa ja unes setmanes.

L'equip de Farmàcia Oller i amb la recent incorporació a l'Ortopèdia de la Cristina Carbó, us hi esperem.

L'adreça és Carrer Cabestany 31, 08014 de Barcelona (ben a la vora de la Farmàcia).